Resultats de la cerca

Escriví nombroses poesies, a l’estil del Rector de Vallfogona, que no es conserven és autor també d’una Doctrina per a pàrvuls i d’un Tractat de moral cristiana , a més de diverses peces teatrals de caràcter costumista

També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i…

Aquest sentit és anomenat sentit anagògic , un dels quatre sentits de l’Escriptura, al costat del literal, allegòric i moral o tropològic El sentit anagògic fou molt del gust dels exegetes de l’era patrística i de l’edat mitjana

Franciscà a Besiers Escriví el Breviari d’amor 1288, poema moral en 34 000 octosíllabs Al s XIV en fou feta una versió en prosa i poc després una traducció al català, que és conservada en diversos manuscrits del s XIV

Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària

Catedràtic de filosofia al collegi de Gandia 1596-1601 i de teologia moral a Palma 1601-10 Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general Escriví biografies d’homes illustres del seu orde, que han restat inèdites

Era lector del convent de servites de Barcelona El 1771 era professor de filosofia Publicà Sacrae Theologiae conclusiones 1760, exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època

Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat, societat de socors mutus, primera coral d’Espanya i origen de les “societats euterpenses” o Cors de Clavé, agrupacions musicals que volen allunyar els obrers de la taverna i donar-los una educació moral i cultural

Educat a la Universitat de Salamanca, on fou catedràtic de teologia moral 1524 i rector 1529 Imità i adaptà obres dels clàssics antics, però, sobretot, excellí amb obres morals Diálogo de la dignidad del hombre i científiques Tratado sobre la piedra imán , etc