Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom…
Pere Mayor i Penadés
Política
Polític.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat…
Ferran Gallego i Margalef
Historiografia
Historiador.
Especialista en història del feixisme, es doctorà en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un estudi sobre el nacionalisme bolivià i exerceix de professor titular en aquesta universitat Ha escrit sobre el feixisme en el període de entreguerres De Múnich a Auschwitz 2001, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español 2005, Todos los hombre del Führer la élite del nacionalsocialismo, 1919-1945 2006 També ha publicat llibres sobre el neofeixisme Neofascistas democracia y extrema derecha en Francia e Italia , 2004, la Guerra Civil Espanyola Barcelona, Mayo de 1937 la…
Centre Escolar Catalanista
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d’octubre de 1886 per un grup d’estudiants universitaris com a filial del Centre Català.
En fou elegit primer president Martí Roger En produir-se l’escissió del Centre Català 1887, la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís La seva tendència era socialment conservadora, però d’una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91 Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92 Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó El 1889…
Alan Harold Colquhoun
Arquitectura
Arquitecte i crític anglès.
Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia, la composició…
Georges Bidault
Història
Política
Polític francès.
Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la constitució de la IV República…
Eduardo Fabini
Música
Compositor i violinista uruguaià.
Inicià els seus estudis al Conservatori Musical La Lira de Montevideo i més tard es traslladà al Conservatori de Música de Brusselles, on estudià violí amb C Thomson i composició amb A De Boeck Destacà com a violinista i el 1903 guanyà el primer premi i la medalla d’or de violí d’aquest darrer centre Durant els anys següents visqué entre l’Uruguai i Europa tot realitzant concerts i component ocasionalment, fins que el 1914 decidí dedicar-se exclusivament a la composició El 1922, l’estrena a Montevideo del seu poema simfònic Campo , ple de referències al folklore de la seva terra natal, erigí…
Henrique Oswald
Música
Compositor i pianista brasiler.
Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…
Johan August Söderman
Música
Compositor suec.
Entre el 1847 i el 1850 estudià al Conservatori d’Estocolm, i el 1851 ingressà en la companyia teatral de Stjernström, per a la qual feia arranjaments musicals i dirigia l’orquestra, cosa que li proporcionà un gran coneixement de la música per al teatre Durant les gires componia operetes, entre les quals destaca Urdur , i al mateix temps aplegà música popular, que emprà després en les seves composicions En 1856-57 anà a Leipzig a estudiar contrapunt amb E Richter Allà conegué la música dels romàntics germànics, i compongué cançons i balades a l’estil de R Schumann i la balada Tannhäuser De…
María Teresa Prieto
Música
Compositora asturiana.
Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina