Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
regne de Navarra

Els reis de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia…
cova de Las Palomas
Cova
Cova natural del municipi de Millars (Canal de Navarrés), oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué de tornar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina