Resultats de la cerca

S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…

Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els respectius estatuts d’…

El 1968 passà a dependre del ministeri d’indústria L’INI participava principalment en els sectors siderúrgic ENSIDESA, de la construcció naval ASTANO, Astilleros Españoles, de la mineria, del transport aeri Iberia, Aviaco i de l’alumini i, minoritàriament, en molts altres sectors i en la creació d’empreses a l’exterior Durant els anys setanta prosseguí una política subsidiària respecte a la indústria privada, especialment amb l’absorció d’empreses en dificultats SEAT, ENASA, Construcciones Aeronáuticas SA, La Maquinista Terrestre i Marítima SA, Alts Forns del Mediterrani SA, etc i la inversió…

Fins al maig del 2015 en fou la portaveu i principal líder Ada Colau , que fou rellevada per Carlos Macías Fonamenta la legitimitat de la seva lluita en el dret a l’habitatge Té l’origen en l'elevat nombre d’impagaments d’hipoteques a les entitats bancàries que la crisi econòmica del 2008 produí a l’Estat espanyol i que en molts casos tingueren com a conseqüència els desnonaments dels deutors   Inicialment llançà la campanya d’oposició als desnonaments “Stop desnonaments”, alguns dels quals aconseguí paralitzar més de 700 a mitjan del 2013, i posteriorment impulsà accions i propostes per a…

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual

Bé que en totes les èpoques l’autèntica creació musical ha comportat algun element experimental, aquest tipus de música ha estat especialment conreat al s XX

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…

Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües…