Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li permeteren…

Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…

Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P Raimondi, NA Zingarelli i V Bellini Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829 A partir de llavors hi collaborà activament en òperes com ara Il colonnello 1835 Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux , el 1835 Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo El 1850 collaborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare Després del fracàs d' Il paniere d’…

Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes Lina , 1840 Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició Fiorina , 1850 Tutti in maschera , 1856 A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J Massenet, K Goldmark, Ch Gounod, etc El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals divulgà la música…

Deixeble dels pianistes CA Stein i E Passy, fou un dels compositors nacionalistes suecs més destacats del segle XIX Estudià dret a Uppsala, i en aquella estada compongué, conjuntament amb el príncep Gustau de Suècia, l’òpera La dama blanca de Drottningholm , estrenada a Estocolm el 1848 Professionalment fou bibliotecari del príncep Òscar des del 1853 i director de l’escola de música de Lindblad entre el 1861 i el 1872 A part de les seves tasques pedagògiques, la intervenció com a assistent a la Reial Òpera d’Estocolm i les seves composicions vocals, és conegut per les seves òperes, sobretot…

Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la Primera…

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko 1911 i…

Entre el 1694 i el 1700 fou violoncellista de l’orquestra privada del cardenal Pietro Ottoboni, sota la direcció d’Arcangelo Corelli En 1701-11 treballà a Londres com a músic de cambra del duc de Bedford, al qual subministrava colleccions de música impresa importada des de Roma per a la seva biblioteca particular El 1718 era al servei del duc de Chandos a Cannons, on s’interpretà el seu anthem The Lord is King 1719, que fou molt apreciat per la seva temàtica de gran contingut espiritual Haym contribuí de forma destacada a l’establiment de l’òpera italiana a Londres i compongué àries per a les…

Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort Escriví molta música teatral De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde 1706 i Don Chisciotte in Sierra…

Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com vocal i…