Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Janet Puiggròs Miranda
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny.
Establerta a Palamós, el 1999 fitxà per l’equip Kastke i guanyà la classificació final de l’Obert d’Espanya, l’Iron Bike d’Itàlia i el campionat de Catalunya El 2000, amb l’equip Rotor, renovà el Campionat de Catalunya, fou segona en el d’Espanya i participà en la Copa del Món El 2001 entrà a l’equip Orbea i fou medalla de bronze en el Mundial de relleus i campiona de l’Obert i la Copa d’Espanya El 2002 guanyà la general de la Copa Catalana i el 2003 fou campiona d’Espanya de relleus i quarta en el Campionat del Món de la modalitat amb la selecció espanyola Tot i ser seleccionada…
Joan Torrent Solé
Futbol
Futbolista i entrenador.
Mig defensiu, jugà al juvenil del Palamós i del Girona El 1958 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya La temporada 1958-59 passà al primer equip del Girona, i després jugà amb el Comtal 1959-61 i Las Palmas 1961-64, cedit pel Futbol Club Barcelona La temporada 1964-65 ingressà al primer equip del Barça, a continuació fou cedit al Centre d’Esports Sabadell i, en l’edició 1967-68, tornà a la plantilla barcelonista Amb el Barça disputà 44 partits, marcà 1 gol i guanyà una Copa 1968 Després retornà al Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1970-71 Hi disputà…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
Ferran Múrcia Legaz
Ciclisme
Ciclista.
El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del Gran Premi…
Juan Carlos Pérez Rojo
Futbol
Futbolista conegut amb el nom Rojo.
Jugava d’extrem esquerre i de migcampista i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Jugà en el primer equip del Barça 1983-88, però una greu lesió l’apartà dels terrenys de joc la temporada 1986-87 Disputà 114 partits i marcà 14 gols Guanyà una Lliga 1985, una Supercopa d’Espanya 1983, una Copa de la Lliga 1986 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1986 La temporada 1987-88 jugà amb el Barcelona Atlètic i la 1988-89 fitxà pel Betis, però no arribà a debutar-hi La temporada 1989-90 jugà al Palamós i a continuació es retirà Fou quatre vegades internacional Participà en el…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Jordi Vinyals Martorí
Futbol
Futbolista i entrenador.
Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club…
Josep Valle Mas
Futbol
Futbolista i entrenador.
Començà amb l’equip de La Salle Bonanova i amb el Vilacortens abans d’ingressar a la Unió Esportiva de Sants 1935 Després de la Guerra Civil retornà al Sants 1939-40 i tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà al juny del 1940 Jugava d’extrem en ambdós costats i romangué al club blaugrana fins la temporada 1947-48 Disputà 141 partits i marcà 49 gols Guanyà dues Lligues 1945, 1948, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Després jugà amb el Club Futbol Badalona 1948-50, la Unió Esportiva Sant Andreu 1950-52 i el Palamós Club de Futbol, on es retirà Formà part dues…
guerra de Granada

La rendició de Granada (1882), oli de Francisco Pradilla
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina