Resultats de la cerca

Establerta a Palamós, el 1999 fitxà per l’equip Kastke i guanyà la classificació final de l’Obert d’Espanya, l’Iron Bike d’Itàlia i el campionat de Catalunya El 2000, amb l’equip Rotor, renovà el Campionat de Catalunya, fou segona en el d’Espanya i participà en la Copa del Món El 2001 entrà a l’equip Orbea i fou medalla de bronze en el Mundial de relleus i campiona de l’Obert i la Copa d’Espanya El 2002 guanyà la general de la Copa Catalana i el 2003 fou campiona d’Espanya de relleus i quarta en el Campionat del Món de la modalitat amb la selecció espanyola Tot i ser seleccionada…

Mig defensiu, jugà al juvenil del Palamós i del Girona El 1958 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya La temporada 1958-59 passà al primer equip del Girona, i després jugà amb el Comtal 1959-61 i Las Palmas 1961-64, cedit pel Futbol Club Barcelona La temporada 1964-65 ingressà al primer equip del Barça, a continuació fou cedit al Centre d’Esports Sabadell i, en l’edició 1967-68, tornà a la plantilla barcelonista Amb el Barça disputà 44 partits, marcà 1 gol i guanyà una Copa 1968 Després retornà al Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1970-71 Hi disputà…

Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del Gran Premi…

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Jugà en el primer equip del Barça 1983-88, però una greu lesió l’apartà dels terrenys de joc la temporada 1986-87 Disputà 114 partits i marcà 14 gols Guanyà una Lliga 1985, una Supercopa d’Espanya 1983, una Copa de la Lliga 1986 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1986 La temporada 1987-88 jugà amb el Barcelona Atlètic i la 1988-89 fitxà pel Betis, però no arribà a debutar-hi La temporada 1989-90 jugà al Palamós i a continuació es retirà Fou quatre vegades internacional Participà en el…

Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club…

Començà amb l’equip de La Salle Bonanova i amb el Vilacortens abans d’ingressar a la Unió Esportiva de Sants 1935 Després de la Guerra Civil retornà al Sants 1939-40 i tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà al juny del 1940 Jugava d’extrem en ambdós costats i romangué al club blaugrana fins la temporada 1947-48 Disputà 141 partits i marcà 49 gols Guanyà dues Lligues 1945, 1948, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Després jugà amb el Club Futbol Badalona 1948-50, la Unió Esportiva Sant Andreu 1950-52 i el Palamós Club de Futbol, on es retirà Formà part dues…

Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…