Resultats de la cerca

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…

Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i dins la varietat de teories…

Situació Petita capella en ruïnes, l’absis de la qual s’ha convertit actualment en una cabana de pastors ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç es troben en un indret isolat, al sud-est de la vila de Lasquarri, en l’antic camí de l’Avellana Mapa 32-11 251 Situació 31TBG968718 Per a anar-hi cal agafar la pista que comunica Lasquarri amb Lluçars, i un cop fets uns 2 km ja es veuen a mà dreta les ruïnes de l’església JAA-JBP Església Es tracta d’un edifici en estat totalment ruïnós i abandonat, del qual s’ha adaptat la part absidal per a cabana de pastor, mitjançant la…

Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena…

Situació Interior de la capella, amb volta de perfil apuntat i l’absis fet amb carreus ben tallats Arxiu Gavín L’església de Santa Llúcia és al cim d’una espina rocallosa que domina el camí que ve d’Alberola cap a Tragó Mapa 32-13327 Situació 31TCG037463 Per anar-hi cal prendre la pista d’Alberola a Tragó, i poc abans de trobar la pista que va cap a Boix, a les envistes del pantà, cal prendre una pista, que s’ha de deixar a uns 250 m llavors cal cercar un corriol, a trams empedrat, que s’enfila fins la capella de Santa Llúcia, visible des del camí, al cim de la roca JAA Història No es coneix…

Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…

El petit poble de Glorieta és situat a la part central del terme, damunt un turó a la banda oriental de la vall de Torrent L’indret és esmentat en la documentació des de la darreria del segle XI, i el 1163 es fa menció de la quadra de Glorieta, quan fou donada per Ramon de Cervera i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i a la seva esposa Ermessenda amb la condició de bastir-hi una fortalesa El lloc de Glorieta estigué sota el domini eminent dels Cervera fins que el 1380 la jurisdicció de l’indret fou adquirida pels hospitalers De l’antiga església parroquial romànica,…

Els anys seixanta, els escriptors joves que trencaren amb el realisme socialista i s’obriren a noves experiències trobaren un ressò de les seves inquietuds en una nova revista, Krugovi ‘Cercles’ Entorn d’aquesta publicació s’agruparen poetes com Slavko Mihalić 1928, fita de l’actual poesia croata, Antun Šoljan 1932, Ivan Slamnig 1930, Milivoj Slaviček 1929, Vesna Krmpotić 1932 i Nikola Milićević 1922 En línies generals, tots consideren la literatura com un mitjà per a escapar-se de la ideologització total i en les seves obres palesen un to pessimista i la concepció de l’home com…

Situació Església situada a frec de l’aigua de l’embassament de Canelles, al centre de la fotografia, d’accés impossible quan les aigües són altes ECSA - F Parra La primitiva capella de la Mare de Déu del Congost es troba vora l’altra l’antiga església de Sant Pere de Girbeta, però a l’altra banda de l’encaixat barranc de les Ortigues i un poc més a prop del riu Mapa 32-12 289 Situació 31TCG086635 L’accés actual és problemàtic S’ha de fer des de l’estreta ribera de la Noguera Ribagorçana localitzant l’antic camí del pont de Molina En certes èpoques de l’any, quan les aigües del pantà són…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de SantIsidre Mapa 32-11 251 Situació 31TBG996756 S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria Les rendes que hi tenia l’ardiaca de…