Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Pius IX
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Maria Mastai Ferretti en esdevenir papa (1846-78).
Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí…
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
Lliga Santa
Història
Aliança signada per l’octubre del 1511 per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Juli II, la república de Venècia, l’emperador Maximilià i Enric VIII d’Anglaterra, contra Lluís XII de França.
El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en…
Codex Calixtinus
Manuscrit il·luminat escrit a mitjan segle XII que la tradició atribueix, falsament, al papa Calixt II.
Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen…
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren,…
Climent VII
Cristianisme
Nom que prengué Giulio de Mèdici (fill natural de Giuliano de Mèdici) en ésser elegit papa (1523-34).
Nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X 1513-21, tingué un paper preponderant durant el pontificat d’aquest En esdevenir papa, seguí una política vacillant entre Francesc I de França i Carles V que conduí al saqueig de Roma 1527 Hagué de sotmetre's aleshores a la voluntat de l’emperador pau de Barcelona , el qual ell mateix coronà a Bolonya 1530 obtingué en canvi la seva ajuda per tal d’instaurar els Mèdici a Florència les tropes imperials assetjaren, el 1529, la ciutat, fet que representà la desaparició definitiva de la república florentina No pogué evitar l’expansió de la Reforma…
Benet XV

Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’…
Innocenci III
Cristianisme
Nom que adoptà Lotario dei conti di Segni en esdevenir papa (1198-1216).
De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de…
Deodat II
Cristianisme
Papa.
Elegit el 672, fou el primer a encapçalar les seves cartes amb la fórmula salut i benedicció apostòlica i a datar-les amb l’any del seu pontificat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina