Resultats de la cerca

Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones…

A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’…

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només tenen un ull…

Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial…

A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells…

Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els…

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és un arbre de 30…

Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…

Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…

Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…