Els megalòpters

Característiques de grup

Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup. Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada. Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals. Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i sempre viuen associats a medis aquàtics.

Morfologia

Aspecte general extern d’un megalòpter (Sialis), en visió dorsal. 1 antena, 2 ull compost, 3 sutura epicranial, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 mesonot, 7 metanot, 8 fèmur, 9 tíbia, 10 tars.

Amadeu Blasco, del natural.

La morfologia dels megalòpters correspon a insectes amb un grau de primitivisme notable.

Els adults tenen el cap prògnat, amb les peces bucals mastegadores i sempre ben desenvolupades, fins i tot hipertrofiades en els mascles d’algunes espècies; el labre és molt desenvolupat i cobreix les peces bucals tret de les mandíbules, que són prou grans per a sobresortir-ne. Les antenes s’insereixen a prop de la boca i són formades per un nombre elevat d’artells; poden ésser filiformes o pectinades i, de vegades, mostren un dimorfisme sexual marcat. Tenen dos ulls compostos i, en alguns casos, tres ocel·les al vèrtex.

Al tòrax, el primer segment (protòrax) és quadrangular, transversal i aplatat dorsiventralment. Els dos segments següents, que constitueixen el mesotòrax i el metatòrax respectivament, són de dimensions semblants (més petits que el protòrax) i en ells se situen les tègules i els dos parells d’ales, molt semblants, que sobrepassen les dimensions de l’abdomen. Les ales són membranoses, i, en general, monocromàtiques, brunes o negroses (si bé de vegades tenen taques o punts), amb el pterostigma poc aparent i nombroses venes longitudinals i transversals. El parell posterior té el camp anal molt desenvolupat. El sistema d’acoblament de les ales anteriors i posteriors és molt rudimentari. Les potes són totes molt semblants, amb els tarsos formats de quatre artells, un aroli molt desenvolupat i dues ungles terminals.

L’abdomen és constituït per deu metàmers tots semblants, tret del darrer. Els mascles poden presentar, a la regió distal, un parell de cercs d’homologia molt discutida.

Biologia i ecologia

Els megalòpters són holometàbols, i en el seu desenvolupament passen per una fase de larva aquàtica, del tipus campodeïforme, i de pupa de tipus lliure (exarata).

Les femelles ponen els ous al revers de les fulles, a l’època de la reproducció. Aquests són cilíndrics, negres i formen masses de fins a 2000 unitats. Les larves, en sortir de l’ou, són molt actives i cauen a l’aigua o caminen ràpidament fins a arribar-hi. Al començament viuen a les vores, però poc a poc van estenent-se fins a zones profundes (poden arribar als 20 m de fondària), on s’estan entre el fang. Són depredadores, i s’alimenten de larves d’insecte, d’oligoquets i d’altres invertebrats que conformen la seva dieta habitual. Les exigències de la larva respecte a la qualitat de l’aigua semblen ésser variables: s’han trobat exemplars en aigües brutes i, fins i tot, en aigües contaminades. Necessiten dos anys per a completar el seu desenvolupament. Passats aquests, surten de l’aigua i fabriquen una mena de cambra feta de fang i petits materials trossejats, on passen la pupació, fins al moment que l’adult emergeix.

La larva té el cap prògnat, com l’adult, les peces bucals mastegadores molt desenvolupades, i les antenes curtes. El protòrax és el metàmer més desenvolupat del tòrax i els tres parells de potes són semblants. L’abdomen és format per deu metàmers, el darrer dels quals es perllonga, en alguns, en una mena d’agulló (en els siàlids), i té traqueobrànquies, en un nombre variable segons les espècies. Precisament, les traqueobrànquies, que són abdominals, les fan inconfusibles.

Sistemàtica i principals representants

Hom coneix al voltant d’unes 300 espècies de megalòpters a tot el món, distribuïdes especialment per les zones tropicals. L’ordre inclou tres famílies: la dels coridàlids (Corydalidae), la dels cauliòdids (Chauliodidae)—cadascuna amb un centenar d’espècies exòtiques al nostre país—, i la dels siàlids (Sialidae), l’única família representada a la fauna europea. Del centenar d’espècies d’aquesta família, únicament tres són conegudes a la península Ibèrica, i totes tres del gènere Sialis.

Sialis lutaria és l’única espècie coneguda als Països Catalans. Sol aparèixer a la primavera si bé, en funció de l’altitud, pot perllongar la seva presència fins a l’estiu. És petit, generalment poc actiu i mal volador. S’alimenta de nèctar i pol·len i, per bé que no és molt freqüent, pot arribar a ser abundant localment. S’associa d’una manera obligada als ambients humits i sol parar-se als joncs, els salzes i la vegetació herbàcia, a les vores dels cursos d’aigua i les basses.