Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
barrera centrífuga
Física
Barrera de potencial que prové el moment cinètic orbital de la partícula incident.
En el cas dels nuclis atòmics, aquesta barrera s’oposa a la penetració de les partícules amb un nombre quàntic de moment cinètic orbital diferent de zero
anyó
Física
Partícula hipotètica —o quasipartícula— batejada amb aquest nom per F. Wilczek el 1982.
Els anyons serien partícules situades entre els fermions i els bosons Si bé sembla que aquests darrers són els dos únics tipus possibles quan hom analitza intercanvis de partícules en tres dimensions, quan es treballa en dues dimensions qualsevol fase es pot associar a una permutació de partícules Alguns teòrics pensen que l’efecte Hall quàntic fraccionari o la superconductivitat podrien explicar-se mitjançant els anyons, l’existència real dels quals no ha pogut ésser detectada
efecte túnel
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi…
difusió de Coulomb
Física
Difusió que es produeix en interaccionar una partícula carregada elèctricament, per mitjà d’una força coulombiana repulsiva o atractiva, amb una altra partícula carregada que es pot considerar en repòs.
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou formulada…
heli
Química
Element gasós, incolor, inodor i inert, pertanyent al grup 0 (o VIIIA) de la taula periòdica.
L’element natural és constituït pel núclid 4 He i conté traces del núclid 3 He 10 - 4 % Hom en coneix un sol núclid artificial, 6 He, molt inestable L’heli fou identificat per primera vegada, el 1868, en l’espectre solar per Lockyer i Frankland El 1895 Ramsay, a la Gran Bretanya, i Cleve i Langlet, a Suècia, l’identificaren en el gas que Hillebrand havia obtingut 1891 per acció d’àcids sobre un mineral de l’urani la cleveïta Ramsay, Travers i Holding l’obtingueren més tard 1898 separant-lo del neó atmosfèric La totalitat de l’heli emprat actualment prové dels gasos naturals El nucli de l’heli…
Les respostes immunitàries específiques
Fisiologia humana
Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…
helicitat
Física
Projecció del spin d’una partícula en la direcció del seu moviment, és a dir Λ=S·p/|p|, on p és el moment lineal de la partícula i S el spin.
oi
Gramàtica
Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir.
Equival a l’adverbi sí, certament que sí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina