Resultats de la cerca
Es mostren 1042 resultats
marquesat de Penya-serrada
Història
Títol concedit el 1697 al cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas.
Passà als Pasqual de Riquelme
baronia de Cortes de Pallars
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes de Pallars i els llogarets de Roaia i Boixet (Vall de Cofrents), vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars, el 1232.
Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà
l’Estació de Novelda
Barri
Barri del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), al nord de la ciutat i a l’esquerra del Vinalopó, sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril (Alacant-Madrid) que serveix aquesta ciutat.
L’església Sant Pasqual Bailón és annexa a la parròquia de Novelda
Josep Maria Vallès i Casadevall
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la presidència de…
El Gall
Portada de l’exemplar número 16 del setmanari El Gall (19 d’octubre de 1912)
Setmanari
Setmanari nacionalista en català que aparegué a Barcelona del 4 de juliol de 1912 al 4 de gener de 1913, dirigit per Francesc Xavier Gambús.
Es destacà pel nombre d’illustradors entre altres, hi collaboraren Apelles Mestres, Pasqual Capuz, Junceda, etc
Cap a un món ple d’incerteses
Pasqual Maragall pren el relleu de Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya 2003
baronia de Finestrat
Història
Títol senyorial vinculat, amb prèvia facultat reial, el 1691 per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia.
El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pobil, i el 1929, als De la Guardia
Pascual Ortoneda i els retaules de Cabassers, la Secuita i Santa Margarida
Art gòtic
Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…
improperis
Cristianisme
Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí, però amb paral·lels en altres tradicions, que són com uns retrets de Déu al seu poble.
Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II
anyell
Heràldica
Figura d’un anyell, generalment representada passant.
Pren el nom d' anyell pasqual o agnus Dei quan porta una banderola de gules carregada d’una creu plena d’argent