Resultats de la cerca
Es mostren 1152 resultats
Pere Màrtir
Cristianisme
Predicador italià, anomenat també Pere de Verona.
De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril
Jean-Baptiste de La Salle
Educació
Pedagog francès.
Ordenat de sacerdot 1678, fundà la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes El seu sistema pedagògic, exposat en La conduite des écoles 1695, prescriví una pedagogia racional, amb l’eliminació d’elements tradicionals inútils i l’adopció de la llengua materna en comptes del llatí Ultra les constitucions de la congregació 1693, escriví Les devoirs du chrétien 1703 Fou canonitzat el 1900 i proclamat patró dels educadors 1951 La fundació de centres educatius La Salle continuà després de la seva mort La seva festa se celebra el 7 d’abril
Miquel dels Sants
Història
Nom amb què és conegut Miquel Argemir i Mitjà.
Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol
Camillo de Lellis
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fundador dels camil.
Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol
Vidal
Cristianisme
Màrtir sota la persecució de Dioclecià.
Segons una tradició, que el fa company d’Agrícola, llurs cossos foren descoberts al cementiri jueu de Bolonya, l’any 393, per Ambròs de Milà i el bisbe Eusebi Hom li dedicà famoses basíliques, sobretot a Ravenna d’on és patró i a Roma Sembla que cal identificar-lo amb el màrtir homònim que una altra tradició associa amb Valèria, la seva muller, suposats pares de Gervasi i Protasi de Milà Hom celebra la seva festa el 28 d’abril Vidal i Valèria i el 4 de novembre Vidal i Agrícola
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una…
John Maynard Keynes
Economia
Economista anglès.
Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències…
Leopold Rodés i Castañé

Leopold Rodés i Castañé
© Institut Químic de Sarrià
Entitats culturals i cíviques
Empresari, financer i mecenes.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, entre el 1964 i el 1974 formà part dels consells d’administració del Banc Central a Catalunya, del Banco Vitalicio d’Espanya i de Ferrocarrils de Catalunya Del 1975 al 1978 fou vicepresident del Banco de Progreso i, des del 1988 fins al 2004, vicepresident del Banco Urquijo Fins l’any 2013 fou membre del consell d’administració de "La Caixa" El 1978 creà l’empresa familiar Media Planning Group MPG, que es convertí en líder del sector de publicitat i mitjans de comunicació a l’Estat espanyol L’any 1999 s’integrà a la multinacional francesa…
Pere Antoni Serra i Bauzà

Pere Antoni Serra i Bauzà
© Grup Serra
Periodisme
Periodista, editor, escriptor, col·leccionista i mecenes d’art.
Fill de Miquel Serra i Pastor, s’inicià com a periodista el 1947 en el diari Baleares i es llicencià el 1951 L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma 1955 i, entre d’altres, la primera edició de Bearn 1956, de Llorenç Villalonga Fundà i dirigí, entre d’altres, les publicacions Mallorca Deportiva 1957-60, Fiesta Deportiva 1959-71 i els diaris Majorca Daily Bulletin des del 1961 i Iberian Daily Sun 1969 Fou director d’ Última Hora 1974-83, diari que adquirí el 1974, i de Baleares 1987, que també comprà el 1984 i del qual en promogué el 1996 la…
Melcior de Gualbes
Literatura catalana
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina