Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Sant Feliu de Savassona
La Pedra dels Sacrificis, sota l'església de Sant Feliuet de Savassona (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Vallgorguina
El dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part de llevant de la comarca, al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
art maia
Mosaic de pedra representant una serp de cascavell, trobat a la Casa de las Monjas de les ruïnes d’Uxmal, al Yucatán (Mèxic)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat pels maies.
L’art maia, especialment l’arquitectura, constitueix un dels trets més importants de la cultura maia Gràcies al descobriment de l’anomenada falsa volta fou possible de cobrir els edificis amb pedra temples de Tikal, del període clàssic incipient i, en la plenitud del clàssic, temples i observatoris astronòmics magnífics i complexos, etc, decorats amb esplèndids relleus sobre estuc Palenque o sobre pedra Copán, famosos, així mateix, per les escultures Piedras Negras i les esteles commemoratives Quiriguá Cap al final de l’època clàssica, al sud del Yucatán, aparegué un…
cap del Verd
El cap del Verd des del camí del coll Virolet (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim més alt (2.283 m) de la serra del Verd, a la confluència dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès), Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
roca d’en Carbassa
La Roca d'en Carbassa, al serrat de la Sella (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 954 m) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al serrat de la Sella, a la serra del Verd, al límit amb el municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
serrat de la Sella
Vista del serrat de la Sella (entre la Coma i la Pedra i Josa i Tuixén)
© Isidre Suñé
Serra
Serra dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixén (Alt Urgell), el cim més alt de la qual és la Roca de Migdia (1 870 m).
jeroglífic | jeroglífica
La pedra de Rosseta, inscrita amb tres texts, jeroglífic, demòtic i grec, permeté a l’egiptòleg francès Jean-François Champollion, juntament amb altres documents, desxifrar l’escriptura jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…
marbre artificial
Art
Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.
La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales
amonitrat
Agronomia
Adob mineral compost de nitrat amònic i pedra calcària, finament molta.
La riquesa en nitrogen meitat en forma amoniacal, meitat en forma nítrica pot ésser del 20,5% o del 26% la reacció en el sòl és neutra en els de 20,5% de nitrogen, i lleugerament àcida en els de 26% Es presenta granulat i amb les mateixes propietats que el nitrat amònic pur la pedra calcària resol els inconvenients de la higroscopicitat, i fa més senzilles les manipulacions