Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
cala Gració
Cala
Cala i centre turístic de la costa d’Eivissa, al nord de Sant Antoni de Portmany, amb dues platges molt concorregudes.
Pere Fiol i Tornila
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals mallorquines des de la conquesta…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el 180379 al delta…
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu…
,
es Firó
Folklore
Festa popular que se celebra a Sóller (Mallorca) el segon dilluns de maig per a recordar una victòria dels seus habitants contra els pirates turcs el 1561.
La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat, havaneres,…
apartheid
Política
Sistema de segregació de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.
L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts, la Group Areas Act separació de races per barris residencials la Land Act que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país i la Registration Act, una llei fonamental, puix que dividia la…
surf

xxxx
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…
El penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina