Resultats de la cerca

Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia

Els ulls, quan n'hi ha, són reduïts Del tòrax surten tres parells de potes gairebé iguals, i els animals adults són àpters A l’acabament de l’abdomen tenen dos cèrcols llargs Són lucífugs i nocturns, i es nodreixen de detritus la femella es menja el mascle després de la còpula Es troben a les muntanyes de l’Amèrica del Nord, el Japó i Rússia

És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes

Ateny una alçària de 0,55 a 0,60 m Té el musell llarg i punxegut i les orelles petites El pelatge és molt dens i aspre el del coll, les potes i les natges és especialment llarg i de color generalment viu És molt actiu, intelligent i molt apte per a conduir grans ramats Avui dia, però, és més aviat una raça de luxe

Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals

Consisteix en una caixa amb doble sostre i parets i porta de persiana Quatre potes mantenen els aparells a 1,50 m sobre el nivell del sòl Protegeix els aparells de la insolació directa, de la reverberació del terreny i de les parets, de la pluja i del vent Sol contenir un termòmetre de màxima i mínima, un termògraf, un psicròmetre i un higròmetre

Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids

Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta

Exemplar de ferro, procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 3 235 Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 3 235, es conserva un candeler procedent d’Olot Consta que va entrar a formar part de la collecció del museu abans de 1893 Aquest candeler, de ferro forjat, fa 23,50 cm d’alçada És compost per tres potes corbes El punt d’intersecció de les tres potes és format per una superfície triangular, de la qual surt la canya o scapus Aquesta és decorada amb dos nusos als dos extrems del superior parteix…

Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans