Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Óscar Nicanor Duarte Frutos
Política
Polític paraguaià.
Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal…
sīdī Muḥammad wuld šayḫ ‘Abdallāhi
Política
Polític maurità.
Estudià ciències a Dakar i es diplomà en economia a Grenoble Des del 1968 treballà en plans de desenvolupament del govern del seu país Entre el 1971 i el 1978 fou diverses vegades ministre d’economia, planificació i mines en governs sota la presidència de Moktar Ould Daddah Després de la caiguda d’aquest fou empresonat 1978-79 Del 1982 al 1985 visqué a Kuwait, on fou assessor del Fons Kuwaitià El 1986 tornà a Mauritània i fou ministre de pesca en el govern del president Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya, però el 1987 dimití el càrrec En 1989-2003 treballà novament per al Fons Kuwaitià…
Jaume Llauradó Gràcia

Jaume Llauradó Gràcia
Arxiu Blaugranas.com
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro Seleccions…
David Moner Codina

David Moner Codina
Arxiu UFEC
Esport general
Dirigent esportiu.
Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…
Guillermo Fernández Vara
Política
Metge i polític extremeny.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que compaginà amb el…
Juan Carlos Rodríguez Ibarra
Política
Polític extremeny.
De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència…
Neus Munté i Fernández

Neus Munté i Fernández
© Govern.cat
Política
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i màster en dret públic i organització administrativa per la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya Dins d’aquest sindicat fou membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics 1996-99 i secretària d’Ocupació i Educació i secretària de Política Institucional 2004-10 Militant de CDC des del 1996, fou secretària general adjunta de la JNC 1998-2000 i diputada al Parlament de Catalunya 2002-03 El desembre del 2012, sota la presidència d’ Artur Mas , assumí la Conselleria de Benestar…
Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals…
Carlos Andrés Pérez Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també representant de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina