Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
transformador ideal
Electrònica i informàtica
Quadripol convertidor d’energia, que tot conservant-ne la forma, canvia el nivell de les seves magnituds característiques (variable intensiva i extensiva).
Independentment de la freqüencia del senyal, té per equacions on n és la relació de transformació És un transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat, flux de dispersió nul, en el qual la inductància mútua, M i les autoinductàncies del primari L 1 , i del secundari L 2 són infinites, bé que amb una relació finita entre elles És un element transparent al flux d’energia P = V 1 i 1 + V 2 i 2 = 0
amilopectina
Bioquímica
Polisacàrid ramificat, constituït únicament per unitats de glucopiranosa α, que forma la fracció insoluble en aigua calenta del midó
i dóna coloració violeta amb el iode.
L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa
Wilhelm Rein
Educació
Pedagog alemany.
Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926
feldespatoide
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals format per aluminosilicats de sodi i potassi que apareixen en el lloc del feldespat quan un magma amb abundància d’àlcalis té un defecte de sílice.
És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6 | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques
Federació de Mestres Nacionals de Catalunya
Associació professional, creada el 1908 amb el nom de Federació de les Associacions de Mestres d’Escola Oficial del Districte Universitari de Barcelona, dependent de l’Associació de Mestres Nacionals.
Sorgí arran de les converses pedagògiques 1901-08 celebrades per tot Catalunya, i el seu objecte principal fou de tractar dels problemes professionals de l’ensenyament públic primari El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31 Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” 1932-38 A partir de l’agost del 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament
Col·legi Mont d’Or
Institució escolar fundada el 1905 per Joan Palau i Vera a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona).
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a…
hipotiroïdisme de l’adult
Patologia humana
Hipotiroïdisme caracteritzat per l’afecció del teixit connectiu subcutani (mixedema).
L’origen pot ésser una malaltia primitiva de la tiroide, com la tiroïditis de Hashimoto hipotiroïdisme primari una hipofunció de la hipòfisi o de l’hipotàlem, encara que el quadre pot aparèixer després de l’extirpació quirúrgica de la glàndula o d’un tractament amb iode radioactiu L’aspecte del pacient es caracteritza per la fàcies mixedematosa, amb la pell gruixuda, edematosa i seca les parpelles inflades, alopècia, apatia, somnolència, llengua grossa i parlar lent i greu Hi ha, a més, cardiomegàlia, reflexos lents, restrenyiment, hipersensibilitat al fred, menorràgia i anèmia…
Ermengol Marquès
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
,
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina