Resultats de la cerca

Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l’imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica Actualment, l’ús més restringit d’aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l’evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l’empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, des del Marroc fins a l’Iraq i el Sudan, i també l’Iran i àdhuc l’Afganistan i el Pakistan Tanmateix, els estats inclosos varien segons el…

Fins a la Segona República, tant els sergents com els brigades formaven part de la tropa, i llur separació d’aquesta menà a la creació 1931 del nou cos de sotsoficials

Es fon a 130-133°C

Substituït per Carmen Alcalde, al capdavant d’un grup d’intellectuals barcelonins, continuà fins el 1968 amb moltes dificultats administratives, malgrat que era redactat gairebé tot en castellà En el número 103 agafà el relleu un grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó , i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie de sancions i una suspensió de dos anys i mig 1971-74 El 1978 passà a periodicitat mensual Des del setembre del 1979 fins a l’octubre del 1982 fou dirigit per Pere Madrenys i Caballé Novament setmanari, des del 1982 passà a ser distribuït com a suplement setmanal d’ El…

Originàriament fou compost per dotze membres dos representant la CNT, dos la UGT, i un el Partit Sindicalista, el Partit Comunista, el POUM, el PSOE, Izquierda Republicana, Unión Republicana Nacional, Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra Posteriorment s’hi afegí un representant de la FAI Fou, de fet, l’única autoritat existent al País Valencià S'organitzà en distints departaments defensa, transports, propaganda, etc com un poder plenament autònom Tot i això, el seu poder a penes ultrapassà normalment els estrictes límits de la ciutat de València, per tal com arreu del país…

Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim

Molts d’ells formaren part de l’exèrcit que, comandat per Mūsà ibn Nuṣayr, envaí l’Al-Andalus, on ocuparen importants càrrecs en l’administració Al País Valencià —on diversos topònims, com el Cais, acrediten llur establiment— n'eren membres els Banū Wāğib

Segons aquesta teoria confirmada pels treballs de John Burdon Sanderson Haldane i Sidney WFox, les macromolècules d’aquest brou s’ajunten i formen un coacervat