Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers…
carnet d’identitat
Dret
Document d’identificació personal expedit per entitats públiques o privades, amb efecte dins uns àmbits determinats (col·legi professional, club privat, càrrec públic, etc).
Molts països tenen un carnet oficial d’identitat, de possessió obligatòria i d’ús necessari per a determinades activitats
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el control del…
circ contemporani

circ contemporani Ovo, espectacle del Cirque du Soleil
Performing Arts Photo and Video (CC BY 2.0)
Arts de l'espectacle (altres)
Corrent artístic nascut a mitjans de la dècada dels setanta coincidint amb la decadència de l’espectacle tradicional de circ.
Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intelligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte ,…
els Munts

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert en la vil la romana dels Munts (Altafulla)
© Fototeca.cat
Antiga possessió del municipi d’Altafulla (Tarragonès), al límit amb el de Torredembarra, prop de la costa, davant el promontori del cap Gros.
Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’…
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades…
Joaquim Folch i Girona
Geologia
Geòleg i enginyer.
Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de…
Francesc Albiol Navarro
Teatre
Actor.
Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir…
Franz Xaver Süssmayr
Música
Compositor austríac.
Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia',…
Franz Xaver Süssmayer
Música
Compositor austríac.
Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia', 1794, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina