Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
colimetria
Biologia
Conjunt de proves per a determinar la possible contaminació d’origen fecal en aigües, llet o productes resultants de llur manipulació.
Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…
Ramón Serrano Suñer
Història
Política
Polític castellà.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes Diputat a les corts per la CEDA 1933-36, fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista 1937 Aviat es convertí en una figura clau del nou règim amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins Fou ministre de l’interior 1938 i de la governació 1939, en un període molt dur de…
Manuel Altolaguirre
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i impressor.
Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la collecció homònima que dirigia a Màlaga Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i colleccions de poesia “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27 Membre d’aquesta, excellí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes Las islas invitadas 1926, Ejemplo 1927…
vènet | vèneta
Història
Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Tarragona
Art romànic
El museu L’Església ha estat a Catalunya una de les institucions que s’ha preocupat a fons per conservar el seu patrimoni l’actual Museu Diocesà de Tarragona palesa aquesta intenció de salvaguarda i exposició de les seves colleccions, bo i oferint als visitants i els estudiosos les peces més significatives i preuades del seu fons artístic Des del punt de vista històric, cal remarcar que aquesta institució mostra, des dels seus orígens, tot un llarg procés fins a arribar a la formació definitiva del nou museu inaugurat recentment La primera notícia sobre la gestació de colleccions amb caràcter…
Castell de la Serra (Cabó)
Art romànic
El lloc de Serra, actualment desaparegut i sense localització, és documentat el 1021, any en què els esposos Domènec i Bonadona van vendre al prevere Seniofred una peça de vinya al terme de Santa Maria de la Seu, al lloc anomenat Serra sobre Sardina “… in locum que dicitur Serra super Sardina…” El castell de la Serra al principi fou possessió dels Caboet Gràcies a les donacions dels Caboet, la potestat d’aquest castell va passar a l’església d’Urgell durant el segle XII Arnau de Caboet i els habitants de les valls de Cabó i de Sant Joan van jurar fidelitat al bisbe Sanç l’any 1162 Aquest…
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció Aquest gairebé…
Maurici 2015
Estat
La reconeguda biòloga Ameenah Gurib-Fakim va ser nomenada presidenta de Maurici © Emeka Okafor La dimissió del ministre d'Innovació i Tecnologia, Pravind Jugnauth, fill del primer ministre, Anerood Jugnauth, i el nomenament d'una dona, la científica Ameenah Gurib-Fakim, com a presidenta de la República van ser els dos fets que van capitalitzar l'agenda política de l'illa Pravind Jugnauth va haver de dimitir al juny, després de ser considerat culpable, segons un tribunal, d'un conflicte d'interessos en la compra d'una clínica dels seus germans el 2010, quan era ministre de Finances En el cas…
naturalitzat | naturalitzada
Botànica
Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina