Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
leptomònada
Protistologia
Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, de la família dels tripanosòmids, de cèl·lula allargada, proveïda d’un flagel, que surt de l’extrem anterior de la cèl·lula.
Inclou nombroses espècies paràsites d’invertebrats i de plantes
tricocist
Anatomia animal
Protistologia
Cadascun dels bastonets fusiformes dels protozous ciliats i d’algunes algues flagel·lades, com ara les criptofícies, que es disparen fora de l’organisme, amb finalitat defensiva o ofensiva, en rebre determinats estímuls.
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i…
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus
gregarines
Protistologia
Ordre de protozous de la classe esporozous que atenyen de 7 a 5 000 μ i són paràsits del tub digestiu o de la cavitat celòmica d’invertebrats, particularment d’artròpodes i d’anèl·lids.
Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades
cist
Biologia
Forma de resistència (abiosi) de molts tal·lòfits (sobretot algues), bacteris i protozous, caracteritzada per l’acumulació de substàncies de reserva, lleugera disminució de volum, per deshidratació, i formació d’una coberta protectora i isoladora (encistament).
La cèllula o grup de cèllules encistades entren, així, en vida latent, que s’interromp per ruptura de la paret cística quan les condicions ambientals tornen a ésser favorables
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…