Resultats de la cerca
Es mostren 921 resultats
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…
Fiji 2009
Estat
El règim militar va augmentar el seu control sobre la societat i va endurir la seva posició de força en el transcurs del 2009 Al mes de gener, el general Bainimarama va afirmar, davant de l'Assemblea de les Nacions Unides, que el seu país no celebraria eleccions fins que s'haguessin portat a terme les reformes necessàries, i que aquest procés podia trigar deu anys Com a resposta, els països del Fòrum de les Illes del Pacífic PIF van anunciar sancions contra el règim fijià, i al març el Commonwealth va establir un termini de sis mesos per a la celebració d'eleccions, sota l'…
centre d’atenció a la infància
Dret civil català
Institució pública o privada en la qual són acollits els menors desemparats que estan necessitats de protecció i educació efectiva.
La seva existència és regulada a partir de la llei catalana sobre mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció 1991 Hom hi aplica la mesura de protecció d’acolliment simple en institució Són centres de règim obert, i el projecte educatiu ha d’estar elaborat d’acord amb el projecte marc aprovat per la Direcció General d’Atenció a la Infància Hom els classifica en dos tipus centres d’acolliment , de caràcter provisional, i centres residencials d’acció educativa , per als menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució D’aquests, als…
Aeròdrom del Prat
Esports aeris
Antic camp d’aviació del Prat de Llobregat.
Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb…
Mor un jove italià apallissat en una discoteca a Lloret de Mar
Mor a l’Hospital Josep Trueta el jove italià que va ser apallissat el dia anterior en una discoteca a Lloret de Mar la Selva Els Mossos d’Esquadra van ser avisats el dia anterior per una baralla en el local, i, quan hi van arribar, van trobar el jove malferit Els tres presumptes agressors, de nacionalitat russa i residència a França, són localitzats i detinguts poc després El dia 15, el jutge decreta presó provisional sense fiança per a un dels tres Els altres dos queden en llibertat amb càrrecs, un d’ells sense cap restricció i a l’altre se li prohibeix sortir de l’espai Schengen
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el…
Josep d’Alòs i de Ferrer
Dret
Catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona.
Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita…
Álvaro de Albornoz
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Diego Martínez Barrio
Història
Política
Polític.
En un principi partidari de Lerroux, signà el manifest del Comitè Republicà i fou ministre de comunicacions en el govern provisional Cap de la minoria radical en el Congrés i ministre de governació 1933, es féu càrrec de la presidència del govern amb l’encàrrec de portar a terme les eleccions del novembre d’aquell mateix any Trencà amb Lerroux i fundà el partit d’Unión Republicana, amb el qual participà en les eleccions del febrer del 1936 Es féu càrrec, interinament, de la presidència de la República 1936 El 1945 esdevingué president de la República a l’exili L’any 1983 foren publicades les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina