Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
Cosme Marià Argerich del Castillo

Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i quirúrgica…
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el premi de poesia…
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran de la desfeta…
El que cal saber de la cesària
La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió a les parets de L’abdomen i de l’úter La cesària constitueix actualment un procediment molt perfeccionat que permet d’extreure el fetus del si matern gairebé sense cap risc Per això es practica sempre que es preveu o es presenta qualsevol problema en el part per via vaginal, per poc important que sigui Quan no s’efectua d’urgència, en la cesària es pot utilitzar l’anestèsia epidural, la qual permet que la dona pugui veure el seu fill immediatament després de l’extracció, i és menys molesta que l…
Eventració
Patologia humana
És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…
octreotida
Anàleg sintètic de la somatostatina.
Té les seves mateixes accions inhibidores de la secreció de l’hormona del creixement i diverses hormones gastrointestinals i pancreàtiques, però d’efecte més prolongat Està indicada en adenomes hipofisiaris secretors d’hormona del creixement acromegàlia que recidiven després de la cirurgia o no són subsidiaris d’intervenció quirúrgica Millora els símptomes provocats per tumors endocrins secretors d’hormones gastrointestinals o pancreàtiques vipomes, glucagonomes, gastrinomes, insulinomes i tumors carcinoides, en disminuir-ne la secreció hormonal Pel fet de reduir la secreció intestinal i…
Laberintitis
Patologia humana
És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es…
Joan Giné i Partagàs

Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes La independencia Médica 1896 i la Revista Frenopática Barcelonesa …
Santiago Dexeus i Font
Santiago Dexeus i Font
© Fototeca.cat
Tocoginecòleg.
Acabats els estudis de medicina a Barcelona 1918, ingressà a la Maternitat com a metge intern numerari des del 1934 i s’especialitzà al costat de Roig i Raventós Després ingressà a l’Institut de Santa Madrona i modernitzà l’especialitat, al qual donà una orientació quirúrgica depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió Lluità contra l’assistència domiciliària del part i feu una tasca eficaç de divulgació Nocions de maternologia, 1928 El 1949 esdevingué director de la Maternitat Des d’aquest lloc dugué a terme una labor docent important Publicà nombrosos treballs, entre els…
otoplàstia
Intervenció quirúrgica de l’orella per a corregir-ne les deformitats.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina