Resultats de la cerca
Es mostren 1380 resultats
Esdres
Bíblia
Judaisme
Sacerdot i escriba jueu.
Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra
Raimon Duran i Ventosa
Història del dret
Advocat i jurista, fill de Manuel Duran i Bas.
Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895
Feliu Nicolau de Monjo i Corbera
Història
Militar
Militar.
Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas
Frederic Renyé i Viladot
Història
Periodisme
Literatura
Política
Periodista, poeta i polític.
Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament
Ramon Vilaró i Galceran
Veterinària
Veterinari.
Fou secretari de redacció de La Veterinaria Catalana i secretari del Collegi de Veterinaris de Catalunya Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña 1933 Treballà especialment sobre el bestiar porcí Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona
Solidaridad Proletaria
Setmanari
Setmanari que aparegué a Barcelona (18 d’octubre de 1924 — 9 de maig de 1925) com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT.
Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat
Apol·linar de Ravenna
Cristianisme
Primer bisbe de Ravenna.
Pere Crisòleg 432-452 l’anomenà màrtir La seva veneració fou exaltada especialment per l’emperador Justinià, davant Roma i la veneració de sant Pere, i restà ben palesa amb les dues basíliques a ell dedicades aquesta mateixa exaltació portà a la redacció, al segle VII, de la Passio sancti Apollinaris , totalment apòcrifa La seva festa se celebra el 23 de juliol
cartografia
Mapa de Catalunya voltat d’una orla amb plantes de ciutats fortificades, obra de Daniel de la Feuille (1707)
© Fototeca.cat
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització.
Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…
El Llobregat Deportivo
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona el 12 de setembre de 1929.
Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera
Les Études Roussillonnaises
Revista trimestral d’història i d’arqueologia que sortí a Perpinyà del 1951 al 1957.
Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina