Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Vilius Storasta
Literatura
Escriptor lituà, més conegut pel pseudònim de Vydūnas.
Interessat per la filosofia, la crítica i la filologia, excellí sobretot en el teatre, la temàtica del qual reflecteix les seves preocupacions filosòfiques i ideològiques, a vegades profundament místiques Cal destacar les trilogies Probočių šešėliai ‘Les ombres dels avantpassats’, 1901 i Amžina ugnis ‘El foc etern’, 1913, Žvaigždzių takai ‘El camí dels estels’, 1920, Likimo bangos ‘Les ones de la sort’, 1922 i Gaisras ‘L’incendi’, 1928 Notable també és la producció filosòfica, amb estudis com Slépininga žmogaus didybe ‘La misteriosa grandesa de l’home’, 1913, Mirtis ir kau toliau…
Manuel Puig
Literatura
Novel·lista argentí.
Aprofità elements extrets del redescobriment del pop i del kitsch per l’alta cultura, amb finalitat crítica En La traición de Rita Hayworth 1968 i a Boquitas pintadas 1969, novelles de fulletó deliberadament cursis, retrata la petita classe mitjana, burgesa, malalta de cinema i de tango En El beso de la mujer araña 1976, que reflecteix la problemàtica del marxisme i de l’homosexualisme dintre el clos d’un penitenciari, ateny una profunditat rarament aconseguida ha estat portada al cinema per HBabenco Altres obres seves són Pubis angelical 1979 i Maldición eterna a quien lea estas…
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà…
Josep Arrau i Estrada
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Les seves poesies algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa, en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat Desahogos de una musa catalana Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta Fou pintor, professor de pintura a l’Escola…
,
Naguib Mahfuz
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià filosofia i posteriorment exercí diversos càrrecs a l’administració Considerat un dels principals conreadors i renovadors de l’àrab modern, el 1975 guanyà el premi nacional de literatura La seva obra reflecteix la vida quotidiana a la ciutat de el Caire De la seva producció cal esmentar les novelles Khan al-Khalili 1946 i la trilogia Bain al-Kasrain 1956-58 És autor, també, de nombroses narracions El 1988 rebé el premi Nobel de literatura i el 1995 rebé l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès El 1994 fou greument ferit en un atemptat comès per un islamista…
Viktor Petrovič Astaf’jev
Literatura
Escriptor rus.
De família pagesa, treballà com a manyà El seu primer llibre data del 1953 Do buduščej vesny ‘Fins a la pròxima primavera’ Del 1959 al 1961 seguí cursos de literatura a la Universitat de Moscou Excellí en el conte, on reflecteix la vida de la gent senzilla i on sovint inclou records de la infantesa i de la guerra Starodub, 1960 Kraza, ‘El furt’, 1966 Altres obres més autobiogràfiques són Kon s rosovoj grivoj ‘El cavall de l’orina rosada’, 1961 i Poslednij poklon ‘L’última reverència’, 1968-75, i altres contes Pastukh i pastuska ‘El pastor i la pastora’, 1971 i Povesti o mojom…
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…
Gammagrafia
Patologia humana
La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops , amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I 131 o el tecneci-99m Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’hi introdueix…
net
Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d’una empresa.
Dintre el net hom inclou els comptes de resultats , que recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l’activitat econòmica de l’empresa, així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació comptable, o comptes diferencials, els de reserves , és a dir, els beneficis no distribuïts amb assignació específica o no previsions o provisions, i els de capital , que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions Constitueix la part no exigible del passiu i el seu signe, que depèn de la magnitud dels altres components de l’equació…
tibetà
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup tibetà (o bòdic), de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.
D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina