Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
didjeridú
Música
Instrument de vent de la família dels corns, propi dels aborígens australians, amb el tub recte i sense broquet i amb una embocadura de resina o de cera a l’extrem superior, que es fabrica amb una canya o amb una branca buidada.
indústria química
Planta industral química
© Fototeca.cat-Corel
Química
Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d’elements químics i llurs derivats.
Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química,…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
guaiac
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre de la família de les zigofil·làcies, de l’Amèrica Central, de fins a 20 m d’alçària, de fulles compostes coriàcies i de flors blavoses, que proporciona una de les fustes més dures, tenaces i resistents, i també una goma resina utilitzada en farmàcia.
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…
araroba
Botànica
Arbre sud-americà, de la família de les papilionàcies, productor d’una resina que s’acumula a les cavitats del seu tronc, de color groc clar al principi, rogenc després, i de la qual són obtingudes les pólvores d’araroba emprades en farmàcia, riques en crisarobina.
mesa
Electrònica i informàtica
Tipus de transistor bipolar en què la base, realitzada per difusió no selectiva sobre un substrat adequat (oblia), és posteriorment sotmesa a un atac químic que en deixa només les superfícies prèviament recobertes amb una resina protectora, la forma de les quals recorda les de l’homònim relleu geomorfològic.
planxa
Disseny i arts gràfiques
Làmina metàl·lica o d’alguna resina plàstica emprada, com a matriu, en alguns sistemes d’impressió, com la litografia i l’òfset, obtinguda generalment per procediments fotomecànics a partir d’un original i caracteritzada pel fet de tenir les parts impressores i els blancs en un mateix nivell.
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
corda
Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…