Resultats de la cerca

Aquesta església és coneguda gràcies a l’acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, on consta que una terra d’aquesta església era emplaçada vora el camí públic No se’n coneix cap més referència

El Diccionario de P Madoz, al segle passat, ja féu esment d’aquesta capella com a arruïnada, a un quart d’hora del poble de Merli De l’església de Santa Engràcia només han restat algunes filades dels murs, que permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, capçada probablement per un absis semicircular L’església era construïda amb un aparell de carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, el qual palesa una obra rústega de difícil datació, però probablement del segle XII

Fundat al juny del 1970, fou impulsat per Josep Maria Fortuny, alhora primer president Les seves installacions inicials eren d’uns 1000 m² Durant la dècada de 1980 organitzà una prova de motonàutica i una d’esquí nàutic del Campionat d’Europa de cada especialitat El 2010 perdé la concessió administrativa arran de la construcció de la nova dàrsena esportiva de Roda de Berà

Aquest antic santuari, edifici gòtic en ruïnes, es localitza al sud-oest de Roda, vora la Torre de Marcedo D’antic va pertànyer al monestir d’Ovarra, fins que l’any 1296 passà a Sant Vicenç de Roda Llavors l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra deu cafissos anuals de les rendes que tenien a la vall de Lierp i una vinya a Coscollola, terme de Graus, com a compensació per la pèrdua de les esglésies de Sant Jaume de la Pobla de Roda i Santa Maria d’Estet Es conserva una imatge de la Mare de Déu d’Estet a l’antiga catedral de Roda

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les terres, que permeten veure que es tractava d’una església d’una sola nau,…

Joan Josep Bigas i Luna roda a Barcelona la pellícula Angoixa

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el culte es…

Anunci de la Societat Anònima Cooperativa del Ter a la Guía Oficial de Vic y su Partido , 1927 La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda el 1878 promoguda per Ferran Alsina L’any 1900 es convertí en societat anònima La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda de Ter l’any 1878 El seu promotor fou Ferran Alsina i Parellada 1861-1908, la biografia del qual es pot trobar en el capítol dedicat als Güell Ferran Alsina, que es considerava filador de professió, però que tenia una bona situació econòmica, viatjà per França i Anglaterra, on estudià específicament la fabricació de la pana…

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis…