Resultats de la cerca

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya  ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més…

Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista  Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…

Vida Procedent de l’alta burgesia barcelonina, feu de secretària de rodatge d’ El Gato Montés 1935, de la realitzadora Roser Pi i Brujas, que la descobrí i posteriorment li donà el paper protagonista en Molinos de viento 1936-37 Durant la guerra civil, les dues fugiren cap a París, on, gràcies a Roser Pi, M Mercader tingué un petit paper a L’Étrange nuit de Noël 1939, Yvan Noé Rebé lliçons d’interpretació del gran Louis Jouvet Sota la tutela de R Pi seguí la seva carrera com a actriu a Roma en produccions locals i coproduccions amb l’Estat espanyol, com ara Su mayor aventura / Il segreto…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Fill del propietari d’una coneguda sabateria de Manresa, de ben jove la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on començà estudis a La Salle i, una vegada acabats, entrà a treballar de comptable a la casa Gaumont, dedicada principalment a la venda d’aparells de fotografia i cinema a l’engròs El contacte amb el món de les imatges i l’oportunitat que li brindaren de formar-se a la casa Gaumont de París foren uns fets transcendentals en la seva carrera Collaborà a la premsa illustrada catalana publicant a les principals revistes gràfiques del seu temps com Mundo Gráfico , Stadium , El…