Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué…

Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…

Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona, retrats…

És conservat al Louvre Obra amb un rerefons polític, esdevingué una mena de manifest del neoclassicisme pictòric

Fill de pare probablement català i mare catalana de família de reialistes francesos immigrats durant la Revolució Féu els primers estudis al Collegi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martí i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents Installat a París 1863-66, és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità D’aquella primera…

Establert a París, entre el 1864 i el 1870, realitzà un tipus de pintura fosca influït per GCourbet El matrimoni Sisley 1868, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia A partir del 1870 aproximadament la seva paleta és autènticament impressionista El camí muntant a través de les altes herbes 1874-78, Musée d’Orsay, La llotja 1874, Courtauld Institute, Londres, però sempre la figura humana fou el tema principal, no pas un element del paisatge, i tractada com a tal tema, no pas com a pretext per a estudiar efectes lumínics El ball del Moulin de la Galette 1876, Musée d’Orsay, Mme Charpentier i les seves…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París…

Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la…

Fill de Domènec Sert i Rius Format amb Benet Mercadé i amb Pere Borrell Soci del Cercle Artístic de Sant Lluc i deixeble d’Ade Riquer, amplià coneixements a Roma i a París El 1900 Torras i Bages li concedí la catedral de Vic per a una gran decoració mural, de la qual presentà esbossos i teles preparatòries el 1905 i el 1907 a Barcelona i a París A través de les exposicions a l’estranger, aviat assolí un prestigi extraordinari en el món de l’aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals feu sumptuoses decoracions El 1908 decorà la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia…

Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…