Resultats de la cerca
Es mostren 7432 resultats
Cartaginense Espartària
Història
Nom que rebé també la província eclesiàstica Cartaginense als segles VII i VIII.
Fou també potser el nom de la província civil visigoda
Amati
Família de lutiers italians actius a Cremona durant els segles XVI i XVII.
El primer fou Andrea Amati ~1505 − ~1580, iniciador de l’Escola de Cremona Es dedicà principalment a la construcció de llaüts i violes, i el 1570 construí el primer violí amb la forma actual El seguiren els seus dos fills Antonio Amati ~1537 − 1607 i Girolamo Amati 1561 − 1630, constructor de violins, violes i violoncels, el més original de tots dos germans Tanmateix Nicolò o Nicola Amati Cremona, 3 de desembre de 1596 − 12 d’abril de 1684, fill de Girolamo, fou el membre més destacat de la família A la seva etiqueta s’autodefinia com a Antonii nepos et Hieronymi filius…
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs…
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de renunciar al…
dinerada
Numismàtica i sigil·lografia
Als segles X i XI, pagament en espècie pel valor d’un diner.
Corral de l’Olivera
Teatre
Teatre de la ciutat de València, actiu als segles XVI, XVII i XVIII.
Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i aprofitant…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els segles IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
ripieno
Música
Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.
Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina