Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Francesc Escribano i Royo

Francesc Escribano
Cinematografia
Periodisme
Periodista i escriptor.
S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
Llorenç Capdevila i Roure
Literatura catalana
Professor i novel·lista.
Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de llop 2005 premi…
Societat dels Amics
Confessió cristiana fundada a Anglaterra per George Fox l’any 1668.
Els seus membres, dits amics o amics de la Veritat , aviat foren anomenats quàquers quàquer Un dels seus membres, William Penn, colonitzà, amb quàquers fugitius de la revolució anglesa, la regió d’Amèrica del Nord que després en el seu honor fou anomenada Pennsilvània Robert Barclay, el 1676, establí els fonaments teològics de la societat en la seva obra Theologiae verae christianae apologia La Societat dels Amics ha sofert diverses escissions, que tenen en comú el refús dels sagraments i de la jerarquia, i l’afirmació de la superioritat de la “llum interior” the inward light sobre la…
Alexandre Ballester i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…
,
Montserrat Gudiol i Corominas

Montserrat Gudiol
Pintura
Pintora.
Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA…
Georgij Aleksandrovič Kanceli
Música
Compositor georgià.
Estudià al Conservatori de Tbilisi, amb II Tuskija, fins el 1963, any en què obtingué el premi de joves compositors de l’URSS amb el Concert per a orquestra , d’estil influït per Bartók El 1971 esdevingué director musical del Teatre Rustaveli i collaborà amb el seu director, Robert Sturua, component diverses músiques d’escena Tot i seguir la línia simfonista soviètica, hi introduí elements del folklore georgià El 1976 obtingué el reconeixement oficial per la Simfonia núm 4 , “a la memòria de Miquel Àngel”, i ocupà un càrrec a la Unió de Compositors de Geòrgia 1984-88 Aquest càrrec i la…
Artur Peix i Garcia
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…
Àlex Casanovas i Hernández
Cinematografia
Actor.
Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina