Resultats de la cerca

Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia

Situada a la costa occidental de l’illa, després de les capitals de l’estat i de Mwanza, és la segona ciutat de Tanzània És important com a port pesquer i centre d’exportació d’espècies i altres productes tropicals, i hi ha diverses indústries cigarrets, pell, etc Té aeroport Fou fundada el s XVI pels portuguesos El 1824 esdevingué residència del soldà d’Oman, que hi féu construir un palau, actualment seu del govern autònom Durant al s XIX fou un centre del comerç d’ivori i el tràfic d’esclaus Té nombroses mesquites

Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle  Muḥammad Sa‘īd Paixà

Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci

Oman va intentar al llarg de l'any cercar solucions polítiques i diplomàtiques a la guerra de Síria, oferint posicions conciliadores, intercedint entre la resta de països de la regió i el règim sirià i no participant en la coalició militar de cinc països, liderada per l'Aràbia Saudita, contra els rebels houthis del Iemen Al final d'octubre es van celebrar unes eleccions poc significatives al Consell Consultiu del país, un òrgan sense poders legislatius, ja que Oman és una monarquia absoluta i tots els poders es concentren en el soldà

El Ministeri d’Exteriors d’Oman va confirmar, al gener, l’arribada al país de deu iemenites que es trobaven empresonats a la base militar de la badia de Guantánamo El soldà Qabus va acceptar la petició de trasllat dels Estats Units, recalcant que els deu iemenites romandrien a Oman per motius humanitaris fins que poguessin tornar al Iemen A l’agost, les forces de seguretat d’Oman van detenir un periodista i van tancar el diari en el qual treballava, Azamn , per criticar la judicatura del país, segons va denunciar Human Rights Watch

Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant de la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953

Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muḥammad quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abū Ya’qūb Yūsuf Amb l’esquadra capturada a Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn , substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrīqiyya i entrà a Bugia 1184, després de nomenar regent de les illes el seu germà Ṭalḥa Mentrestant, Ibn Ruburṭayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muḥammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Manṣūr