Resultats de la cerca

Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762 De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla Dues foren editades per J Nin el 1928, i l’altra, per MS Kastner el 1954 El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució de la …

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la interpretació Fou …

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l…

Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a…

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…

Estudià violí amb la seva mare i, posteriorment, amb George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per Gabriel Pierné Perfeccionà els seus estudis amb Carl Flesh, a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional El 1943 Francis Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial Morí en un accident d’aviació amb el seu germà, el pianista Jean Neveu,…

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de…

Es formà amb G Gončarov i S Astaf'jeva Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée 1935, d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne 1936, Dante Sonata 1940, Daphnis et Chloé 1951, El llac dels cignes 1954, dirigida per R Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu 1967, de R Petit Considerada una de les millors ballarines del s XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima…

El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com Sarcasmes , Visions…