Resultats de la cerca

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de…

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com Sarcasmes , Visions…

Es formà amb G Gončarov i S Astaf'jeva Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée 1935, d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne 1936, Dante Sonata 1940, Daphnis et Chloé 1951, El llac dels cignes 1954, dirigida per R Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu 1967, de R Petit Considerada una de les millors ballarines del s XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima…

Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino ,  Revista Musical Catalana  i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la composició i escriví…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les…

Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals…

La seva infantesa transcorregué a Roma, on el seu pare serví el príncep Orsini El 1719 anà a Darmstadt i hi estigué al servei del landgravi Ernst Ludwig per un període de cinc anys, fins que fou cridat a Stuttgart per tal de formar part de l’orquestra de la cort de Württemberg A partir del 1742 s’establí a Mannheim, on obtingué el nomenament de konzertmeister de l’orquestra de la cort De la seva activitat com a compositor se’n sap ben poc, però les dues obres que han estat conservades -un concert i una sonata- denoten una decidida inclinació cap a un estil barroquitzant Alguns…

Estudià música amb el seu pare, Johann Peter Kellner, i amb Georg Benda Després d’una estada a Amsterdam i la Haia, esdevingué organista a la cort i kantor a l’església luterana de Kassel Amb l’excepció del seu singspiel Die Schadenfreude 'Joia maligna', la seva producció se centra en obres per a teclat a l’estil galant, amb les quals anticipà la forma del concert vienès clàssic L’estructura de sonata és la norma dins les obres instrumentals, encara que les obres d’orgue combinen el contrapunt amb l’expressió galant També hi ha elements de l' empfindsamkeit dins les cantates Fou…

Estudià història i geografia, i després musicologia a les universitats de Praga i Berlín Entre els seus mestres cal destacar J Wolf, H Kretzschmar i K Stumpf Des del 1921 ensenyà musicologia a la Universitat de Brno, on formà la primera generació de musicòlegs També fou crític i director d’orquestra Durant la Segona Guerra Mundial fou empresonat pels nazis i morí en el camp de concentració de Terezín Les seves recerques aportaren una nova visió en el que era el principal interès de la musicologia txeca l’emigració dels músics txecs i la seva participació en l’origen de la forma…