Resultats de la cerca

"Hec est tregua et pax confírmala ab archiepiscopo Narbonensi, domno Guifredo, et a a Berengario, Gerundensi episcopo, et a domno Raimundo, Elenensis episcopo, et a comitibus Rossilionensium, domno, scilicet, Gaucefredo et Guilaberto, filio eius, et a domno Poncio, Impuritanensis comite, et a domno Guillelmo, Bissuldinensium comite, et a domno Raimundo, Cerritanensium comite, et a domno Gauceberto, vicecomite de Castro Novo, cum ceteris magnatibus Elenensis episcopatus, in Tulugnensi prato, quod est in comitatu Russilionensi Constituerunt, namque, predicti pontífices, cum…

Situació Vista aèria de l’església, precedida del claustre i el clos tancat de l’antiga canònica, ara en procés de restauració ECSA - M Catalán Vista de llevant de l’església, que conserva només dos dels primitius absis, perquè el del costat nord va caure fa molts segles ECSA - E Pablo El conjunt monumental de Mur és situat al cim d’un serrat que domina la vall de la Noguera Pallaresa, a la banda dreta del riu, enfront mateix de la vila de Llimiana Mapa 33-12290 Situació 31TCG230638 Per a anar-hi cal sortir de Guàrdia de Mur, per la carretera de Sant Esteve de la Sarga A uns 2 km hi ha el…

Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888, quan el comte…

Situació Una vista de les ruïnes del castell, amb molt pocs elements que encara resten dempeus M Anglada El castell de Milany és situat a 1 535 m d’altitud, al cim d’un turó, a la carena de la serra del mateix nom, que separa la vall de Vallfogona de les valls de Llaés i de Vidrà Mapa 294M781 Situació 31TDG413678 El camí que mena al castell surt cap a mà esquerra del carrer d’entrada del poble de Vallfogona de Ripollès La pista baixa fins al fons de la vall, i entre pastures i fagedes s’enfila per l’obaga Havent fet poc més de 6 km, quan arribem al trencall de can Sargatal i can Quillet, en…

En iniciar-se l’època que, convencionalment, hom ha acordat d’anomenar gòtica, el llibre, en terres catalanes i arreu del món occidental, experimentà diversos i importants canvis formals que anaven des de la utilització de nous tipus d’escriptura i una nova presentació de la pàgina fins a culminar en un canvi total de l’estructura, propiciat per un sistema de producció diferent, com ho serà el pas de la producció manual a la mecànica, introduïda per l’aparició i consolidació de la impremta Tots aquests canvis s’expliquen, com es veurà, per un nou model social caracteritzat per una notable…

A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…

Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…

Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…

Situació Torre campanar de l’església, adossada al costat nord i integrada al recinte murat de la vila ECSA - A Roura L’església parroquial dedicada a les santes Justa i Rufina és situada a la part alta del poble de Prats de Molló, integrada en el traçat de la muralla Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que es descriu a la monografia anterior EBP Història L’esment més antic del lloc de Prats data de l’any 878, però de la seva església parroquial no se’n té cap referència fins al final del segle X En la seva acta de…

Situació Les ruïnes d’aquesta església són damunt mateix del poble de Merli, que es troba arrecerat a la capçalera de la riera de Vacamorta 1 250 m d’altitud, sota els espadats de la serra del Jordal Mapa 32-10 213 Situació 31TBG930909 S’hi arriba per una pista en bon estat que s’agafa a la Pobla de Roda, a l’esquerra de la carretera de l’Isàvena En principi, la pista segueix la riba esquerra del barranc del Congustro i puja per la serra, tot recte, vers Esdolomada abans, un brancal a la dreta mena a la caseria de Carrasquer A l’entrada d’Esdolomada cal seguir cap a la dreta,…