Resultats de la cerca

Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els…

El mateix subjecte actua com a avaluador i avaluat La dificultat de mantenir una certa distància i d’ésser objectiu en aquesta estimació és compensada pel valor educatiu que té el reconeixement dels punts forts i febles de cadascú Els avantatges que comporta són l’aprenentatge de l’autocrítica i la major implicació dels estudiants en el seu procés de millora de l’aprenentatge És convenient que vagi acompanyada d’una avaluació externa complementària per tal d’ajudar a prendre una consciència més objectiva i aprendre a autoavaluar-se L’aprenentatge de l’autoavaluació és un objectiu…

Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits…

És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica

L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat

L’autor fonamenta la necessitat de formes socials i de l’estat en el fet que la llibertat natural de l’home és alienada i presenta el contracte social com a pacte de l’individu amb la comunitat, la qual és entesa com a subjecte de dret polític i amb personalitat corporativa, que s’expressa segons la voluntat general Això és el que hom troba en els grups espontanis i no gaire nombrosos, ideal al qual —observa Rousseau— no responen les nacions europees L’obra té una orientació democràtica, però, paradoxalment, pot afavorir un cert tipus de totalitarisme

Hom té un exemple d’aquest moviment en considerar un cos prop de la superfície terrestre si hom negligeix la resistència de l’aire, aquest cos és subjecte a la força constant F = mg, m essent la massa del cos i g l’acceleració de la gravetat L’equació del moviment serà m d 2 x/dt 2 = F , equació diferencial que, integrada, forneix les conegudes equacions d’un moviment uniformement accelerat les v essent les velocitats, les x les coordenades espacials altures, la t el temps i el subíndex indicant 0 les valors corresponents a les condicions inicials

Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic Obres L’art religieux du XIIIe siècle en France 1899, L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France 1908, L’art religieux au XIIe siècle en France 1923, Arts et artistes du Moyen Âge 1927, Notre-Dame de Chartres 1948 i La cathédrale d’Albi 1950 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1928