Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Vila i castell medieval de Guimerà
Art romànic
Situació Espectacular vista aèria de Guimerà, amb les restes del castell a la part alta i la vila esglaonada al vessant de migdia del turó del castell ECSA-J Todó El poble de Guimerà és situat al curs mitjà de la vall del Riu Corb, a la riba dreta, esglaonat al vessant de migdia del turó del castell, nucli primigeni de la vila Mapa 34-15 390 Situació 31TCG488034 S’arriba a Guimerà des de Tàrrega per la carretera C-240 Abans de travessar el Riu Corb i arribar a Ciutadilla, cal prendre a mà esquerra la carretera local L-241 que mena a Guimerà JDM-CPO Història Les primeres notícies del castell i…
La fosca fondària dels sòls
Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…
Els deserts freds en règim de protecció
Certament hi ha diferències entre els deserts fredsi els deserts càlids pel que fa a les característiques biològiques, geogràfiques i culturals però, en conjunt, els problemes per a preservar la diversitat biològica i aplicar estratègies de desenvolupament no destructives són similars Tant en els uns com en els altres, no és possible un desenvolupament sostenible ni, encara menys, es poden mantenir les actuals pautes de desenvolupament sense assegurar la continuïtat i l’aprofitament dels recursos genètics Alguns dels aliments bàsics de gran part de la humanitat el blat, la civada, la melca,…
La mina de la riera de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat ECSA - J Bolòs Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas Mapa 35-17447 Situació 31TCF792688 S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de la mina JBM-JJBR-RMUC-JARN…
Venècia sereníssima, Dacca dissortada
Golf de Venècia i golf de Bengala Venècia i Dacca, ni a terra ni a mar, les seves arrels s’enfonsen en l’aigua o en reben periòdicament la visita Gran Canal, Ganges i Brahmaputra, noms esdevinguts mítics Puntes de Burano i mussolines de Dacca, góndoles i “rickshaws” A Venècia, com als rius del golf de Bengala, mosquits i malalties, humans i fàbriques abocant-hi escombraries, excrements, plaguicides i residus I semblants també en la comuna obsessió per domesticar l’aigua, per aixecar dics davant de la mar, la mar que, altre temps, les va fer glorioses Però no pas igualment puixants A la fi de…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Cabrils

Cabrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al vessant de marina de la Serralada Litoral, a l’W del turó d’en Cirers.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina