Resultats de la cerca

Dedicat al negoci tabaquer i vinculat també a la banca, fou conseller general del 1960 al 1963, i del 1966 al 1969 fou alcalde cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria Vinculat al Partit Liberal, el 1984 succeí com a cap de govern Òscar Ribas i Reig després de la crisi que portà a la dimissió d’aquest Durant el seu mandat, creà 1988 l’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra FEDA amb l’adquisició de les dues principals empreses elèctriques andorrana, i negocià, arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea nous acords duaners amb les comunitats…

El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…

Situació Restes del castell de Cervià, situades al cim del turó que hi ha al sud del poble Mapa 39-19296 Situació 31TDG928580 Hi podem arribar des del poble pel carreró anomenat primera Travessia de la Muralla, que surt del costat de la Torre de les Hores, edifici de la baixa edat mitjana, o bé per una pista que hi passa pel costat JBM Història La primera referència escrita que tenim del castell de Cervià és de l’any 922, data en què el comte Borrell el vengué per 5 unces d’argent a Sunyer Llobet El succeïren Llobet de Cervià i el seu fill Silvi Llobet, fundador amb la seva muller Adalès del…

Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…

Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre les quatre…

Se subtitulà Revue d’histoire et d’archéologie méditerranéennes Es proposà de publicar els textos essencials de la història de la Catalunya del Nord, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix Marca Hispanica En una primera etapa, que arribà fins el 1957, publicà sis volums, en 14 fascicles Entre els seus collaboradors hi destacaren Ramon d’Abadal, Maties Delcor, Marcel Durliat, Roger Grau i Joan Abelanet L’any 1987, sota la direcció del mateix Pere Ponsich i amb el suport de l’associació dels Amics del vell Canet, inicià una segona etapa Entre els…

És una de les àrees pesqueres més riques del planeta, i el subsol és considerat abundant en petroli i gas natural És també una de les zones amb una navegació comercial més intensa del món Durant la guerra freda, la presència de les flotes nord-americana a les Filipines i soviètica al Vietnam n’impediren la reivindicació Al final de la dècada de 1980 el Vietnam, Malàisia, les Filipines, Taiwan, Brunei i la Xina començaren a reclamar-ne la sobirania El 1988 tingué lloc un enfrontament naval entre la Xina i el Vietnam i, malgrat que el 1992 la Xina i l’ASEAN a la qual pertanyen la resta de…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…

Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…