Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert

Port fluvial, a l’Obi, i important nus ferroviari de Sibèria, sorgí el 1893 en ocasió de la construcció del transsiberià És un important centre industrial metallúrgia, construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, però sobretot es destaca com a centre científic i cultural filial siberiana de l’Acadèmia de Ciències de Rússia La seva “ciutat de la ciència” Akademgorodok , que inclou universitat fundada el 1959, instituts d’investigació, així com habitatges residencials, fou construïda en 1957-66 per a acollir una nombrosa comunitat científica té, a més, centres d’ensenyament…

Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal

Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’òpera als…

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823

Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica

Dirigí espectacles al Berliner Ensemble, en collaboració amb M Karge Posteriorment dirigí en alguns dels teatres més famosos d’Europa És un dels directors més controvertits de la seva generació A Barcelona presentà una versió de La senyoreta Júlia de Strindberg el 1989, i el 1991 presentà Èdip, tirà de Sòfocles-Heiner Müller El 1991 deixà la direcció del Théâtre Vidy Lausanne i collaborà amb el Berliner Ensemble, el Théâtre National de Bretagne-Rennes, el de la Ville de París, el Théâtre des Amandiers-Nanterre i La Fonderie Mans, amb la qual presentà al Grec'96 barceloní un…

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos

Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb…