Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De…
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…
vibràfon

Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…
aparell auditiu
Música
Conjunt d’òrgans especialitzats en la recepció del so.
Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…
piano elèctric

Piano elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de teclat amb l’aparença d’un piano, el so del qual és produït de forma electroacústica, després és amplificat i finalment es deixa sentir a través d’altaveus.
En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…
Orquestra del Concertgebouw
Música
Orquestra fundada a Amsterdam el 1888 com a pròpia del Concertgebouw, magnífica sala de concerts inaugurada a la ciutat alguns mesos abans.
El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer Romanticisme,…
pedal
Música
Palanca que s’acciona amb el peu per tal de produir diferents efectes en alguns instruments.
Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns…
comportament
Fonètica i fonologia
Manera constant o variable de presentar-se les diverses qualitats que componen un so: to, timbre, quantitat i intensitat.
Count William Basie
Música
Director d’orquestra i pianista de jazz nord-americà.
Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina