Resultats de la cerca

Fou capità del cos d’enginyers El 1795 fou nomenat comandant de la segona companyia d’urbans, que s’encarregava de la vigilància i neteja de San Juan Puerto Rico Arran de la seva experiència militar, el 1797 comandà la defensa del fortí de Sant Antoni, durant el setge dels anglesos a San Juan Arran de de la seva actuació fou ascendit a tinent coronel i en mèrit de la seva tasca militar en aquest país fou condecorat amb la creu pensionada de Carles III

Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom

Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a  voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un  regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es…

El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a…

Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…

Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus  desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor  Émile Zola  publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la…

Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general

Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia Amic de Joan-Francesc Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad 1818, escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques 1814 amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798

Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra