Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Dissabte Sant
Cristianisme
Dissabte de la Setmana Santa, segon dia del tridu pasqual.
Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre
Consolació
El santuari de la Consolació , a Cotlliure, segons una litografia del cavaller de Basterot (1829)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació,
del municipi de Cotlliure (Rosselló), al vessant N de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars
bioplaguicida
Agronomia
Dit del producte biològic emprat per a combatre diverses malalties o paràsits de les plantes cultivades.
La lluita biològica ha emprat tradicionalment insectes depredadors d’altres insectes Actualment s’utilitzen diversos microorganismes contra fongs i insectes, que s’apliquen en solucions aquoses com en els pesticides tradicionals El més popular és el bacteri Bacillus thuringensis , BT, que s’ha mostrat eficaç en la lluita contra diversos problemes, tot i que darrerament s’ha vist envoltat de certa polèmica, perquè ha estat emprat en enginyeria genètica per a introduir gens de resistència als atacs d’insectes en diversos conreus com el blat de moro o el cotó
ecdisozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn els escalidòfors, els nematodes i els panartròpodes.
Tradicionalment, els bilaterals s’han dividit en protostomats i deuterostomats Però estudis de la filogènia molecular d’aquests grups indiquen que els protostomats estan compostos de dos grups els ecdisozous i els lofotrocozous Atès que moltes de les dades morfològiques i genètiques que s’han obtingut darrerament en protostomats provenen de Drosophila melanogaster panartròpode i Caenorhabditis elegans nematode, la inclusió d’aquests dos organismes dins els ecdisozous podria significar que les característiques que comparteixen les dues espècies podrien ésser pròpies dels…
Joan Artigues i Ferragut
Historiografia catalana
Arabista.
Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España
polièster
Química
Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols o per polimerització d’esters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic, que no poden ésser considerats ni termoplàstics ni termoenduribles, puix que hom en pot obtenir objectes endurits definitivament, en els quals l’enduriment no ha estat aconseguit per l’acció de la calor sinó per la d’agents químics.
Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra
Club Esportiu Atlètic Balears
Esport general
Entitat esportiva dedicada al futbol fundada a Palma (Mallorca) el 1942 com a resultat de la fusió entre l’Athletic Futbol Club i el Balears Futbol Club.
El nou equip assumí els colors blanc i blau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina