Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
Francisco Mejía de Molina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades
Jaume Josep Soler i Roquer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb
Jeroni Cortada i Codina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd
Pere Balç i Antic
Literatura catalana
Cronista.
Monjo jerònim, professà en el monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona ~ 1585, i en fou vicari i prior Escriví una història del monestir des de la seva fundació fins al 1600 Recopilación histórica , avui perduda Començà un Dietari del monestir de la Vall d’Hebron , amb notes entre els anys 1605 i 1616 referents a la vida interior del monestir, en què parla de les visites dels nobles, de reunions i viatges, d’obres i d’afers econòmics, entre altres temes
Isidor Capdevila
Música
Violinista.
El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
Jaume Montanyés
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Bonaventura Philip
Cristianisme
Teòleg.
Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina