Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Hedwig Reicher-Kindermann
Música
Mezzosoprano -després soprano- alemanya.
El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R Wagner…
Italo Montemezzi
Música
Compositor italià.
Estudià enginyeria, i posteriorment ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumne de M Saladino contrapunt i V Ferroni composició Durant un curs ensenyà harmonia, però de seguida es dedicà exclusivament a la composició El 1913 obtingué el seu màxim reconeixement amb l’estrena de L’amore dei tre re , obra que presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de R Wagner Precisament aquesta incorporació d’elements wagnerians a l’òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l’obra de Montemezzi Altres òperes importants són Giovanni Gallurese 1905 i La nave…
Sylvio Lazzari
Música
Compositor italià.
Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano
Thomas Mann
Música
Escriptor alemany.
Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i…
Bernhard Scholz
Música
Compositor i director alemany.
Després d’estudiar a Alemanya i Itàlia fou professor a l’Escola Reial de Música de Munic La seva carrera com a director començà als teatres de Zuric i Nuremberg Fou assistent de HA Marschner a Hannover, i director de la Società Cherubini de Florència, dels Concerts Filharmònics de Berlín i de la Societat Orquestral de Breslau Entre altres activitats docents, fou també director del Conservatori de Frankfurt Com a compositor estigué sota la influència de Schumann i Brahms Fou un dels signants del Manifest de J Joachim i J Brahms contra la Nova Escola Alemanya de F Liszt i R Wagner
Heinrich Vogl
Música
Tenor i compositor alemany.
Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians
Matilde Revenga Pérez-Lara
Música
Soprano valenciana.
Estudià música i cant a València i posteriorment amplià la seva formació a Madrid El 1920 debutà al Teatro Real amb Lohengrin , de R Wagner, i poc després fou contractada per a cantar en diversos teatres d’Itàlia, especialment a Palerm Desenvolupà una intensa carrera repartida entre teatres italians i de Madrid Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, decidí retirar-se dels escenaris Actuà moltes vegades al Gran Teatre del Liceu i sovint fou parella artística de Miguel Fleta, amb qui el 1933 protagonitzà la pellícula Miguelón , d’Adolfo Aznar i H Behrendt, sobre una sarsuela de…
Augustus Henry Glossop Harris
Música
Productor i empresari anglès.
Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner
Ludwig Achim von Arnim
Música
Escriptor alemany.
Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren…
citació
Música
En una obra original, reproduir sense voluntat de plagi un fragment musical folklòric o d’un altre autor.
La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina