Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
Els riscos naturals
L’estructura i la dinàmica del nostre planeta es troben a la base d’alguns processos que, pel fet de ser habituals, no comporten cap sorpresa i es donen per sabuts l’alternança dia-nit, el seguit de canvis relacionats amb les estacions, les variacions climàtiques segons la latitud, els vents al litoral, etc Altres fenòmens, d’entitat molt diversa, però que se solen associar a catàstrofes de magnitud més o menys important, són també resultat d’una situació natural, per bé que són més esporàdics en el temps i les conseqüències solen ser molt més dràstiques Així, per exemple, la teoria de la…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…
pol magnètic
Física
Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
Aquest concepte, hipotètic i sense correspondència real, serveix per a definir la unitat CGS de massa magnètica o de pol magnètic com la que, situada a 1 cm d’una altra idèntica en el buit, la repelleix amb una força d’1 dina
pita
Indústria tèxtil
Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home i que actualment ha estat substituït, en aquests usos, per l’alpaca.
fregidora

fregidora
Recipient (generalment d’alumini o d’acer inoxidable) en què hom posa oli, que fa bullir; va proveït d’una escorredora on hom posa els aliments que vol fregir, mitjançant la qual són introduïts aquests en l’oli.
catalitzador
Transports
Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pel motor tèrmic d’un vehicle fins a uns límits mínims, fixats per norma, i basat en la combustió catalítica d’aquests gasos.
Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos CO monòxid de carboni, HC hidrocarburs residuals o…
emic
Antropologia
Dit de l’estudi de cultures alienes a la de l’observador, en el qual aquest intenta esbrinar les formes de percepció dels membres de cada cultura en concret i la forma com aquests descriuen el seu món.
És la descripció d’una cultura en tant que estudiada des de l’interior del sistema que es considera S'oposa a etic
inxa

Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
altimetria
Geografia
Tècnica de mesura del nivell del mar.
Les mesures altimètriques generalment es fan des d’un satèllit que disposa d’un radar capaç de mesurar la distància entre aquest i la superfície de la mar llavors, coneguda l’òrbita del satèllit, s’obté l’alçada de la mar respecte del mateix sistema de referència que l’òrbita Aquestes mesures tenen en compte dues contribucions importants, la variació de la superfície de la mar causada per la distribució de masses de la Terra, anomenada geoide, i la causada per fenòmens oceanogràfics, anomenada topografia marina Aquesta darrera és la que conté informació sobre els corrents marins i permet…
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…