Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
intensiu | intensiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte de l’acció verbal, considerada més intensa que no pas la d’un altre verb pres com a punt de referència; així, arrabassar respecte a prendre.
sacabutx

Sacabutx baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-metall, antecessor de l’actual trombó de colissa, del qual es diferencia sobretot per l’aspecte més lleuger i el menor diàmetre del pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus, i acaba en un…
Santa Maria del Barri

Interior del santuari de la Mare de Déu de Lurda (Tona)
© Vincent van Zeijst
Santuari
Antiga església romànica, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al S del puig del castell de Tona (Osona), prop de la població.
Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del…
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de…
Brunsvic
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, vora el riu Oker.
Situada a la regió de Börde, fèrtil districte agrícola, té un pla irregular, format per cinc parts Altstadt, Neusdadt i Altewick parts antigues i Hagen i Sack, de creació més moderna Traspassat l’Oker, s’han estès barris residencials, mentre que al SW han crescut barris industrials És un nucli d’indústria mecànica concentrada en el Mittellandkanal, a 10 km de la ciutat, amb fàbriques d’automòbils Mercedes, vagons de tren i instruments de precisió, indústria òptica i cervesera, etc És cruïlla de les rutes comercials Rin-Elba i mar del Nord-Leipzig Centre d’ensenyament superior Technische…
Ankara
Ciutat
Capital de Turquia i de l’il homònim, situada al centre de l’altiplà d’Anatòlia, tocant a la confluència dels rius Ankara Suyu i Sakarya.
La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La travessa l’…
joventut
Sociologia
Temps de la vida entre la infantesa i l’edat madura.
El fenomen sociològic de la joventut començà aproximadament a l’inici del s XIX, i es manifestà primerament a Alemanya, a Anglaterra i a França els Wandervögel, la Jugendbewegung, els scouts escoltisme Del 1920 al 1940 els joves començaren a imposar llurs gusts i llurs formes de vestir El gran moviment de la joventut s’inicià, però, després de la Segona Guerra Mundial, que la distància entre les generacions restà molt marcada l’una, preocupada per guarir-se dels danys, i l’altra, ignorant i allunyada de tot compromís La generació següent s’enfrontà clarament amb els adults…
raïm
Raïm blanc
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní, crémor, vitamina C…
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…