Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Gósol

El poble de Gósol darrere el Pedraforca (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem NW de la comarca del Berguedà.
Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Folklore i cultura popular 2009
Folklore
L’entrada en vigor el 2010 de la prohibició de l’ús d’elements pirotècnics en les celebracions populars fa perillar moltes de les festes a Catalunya © Fototecacat L'entrada en vigor, al començament de gener del 2010, de la transposició de la directiva del Parlament Europeu sobre l'ús de material pirotècnic va desencadenar un seguit d'actes reivindicatius organitzats pels grups de foc del país al llarg de l'any El motiu va ser l'alarma generada en saber-se que la directiva en qüestió, aprovada el 2007, posa en perill l'essència de moltes festes tradicionals Potser la més significativa d'…
El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici
L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’…
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…
Vallmanya
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.
La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels…
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps…
sa Tramuntana
Sector septentrional de l’illa de Menorca, especialment les terres que resten al nord de la línia que va des de la riba nord del port de Maó fins a Algaiarens, que tenen una acusada personalitat geogràfica dins el conjunt de l’illa.
Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que…
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
les Cases de Pena
les Cases de Pena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac.
Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola…