Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Santa Coloma del Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on…
Les novel·les del Sud. 1927-2007
En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques” Ja que “la novella respon…
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell productiu La…
Francesco Cilea
Música
Compositor italià.
Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de dedicar-se a…
Alfredo Catalani
Música
Compositor italià.
Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A continuació…
Joan Calví
Música
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova…
Manuel del Pópulo Vicente García
Música
Tenor i compositor d’òperes andalús.
El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena…
Expectoració
Patologia humana
L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’…
Dit de martell
Patologia humana
El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests casos, a causa de la forma sinuosa que…
cargol

Tipus de cargols
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.
Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís cilíndric amb…