Resultats de la cerca
Es mostren 9068 resultats
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa, i quan la…
Achille Colson
Història
Militar
Militar i erudit francès.
Vida i obra Estudiós de la numismàtica catalana del Rosselló, arribà a Perpinyà l’any 1844 com a capità al seixantè regiment de línia El 1853 publicà una magistral Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon , reeditada l’any següent per la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales SASL Un any més tard, el 1855, la Revue Numismatique li completà el treball amb “Notice sur les monnaies frappées dans la principauté de Catalogne, le Roussillon et la Cerdagne pendant la Révolution de 1640 et l’occupation française jusqu’en 1653” 1885 Deixà les seves…
Felip de Castre i Alemany
Història
Baró de Castre i de Peralta (Felip IV de Castre).
Fill de Felip III de Castre Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana 1366 Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia Tingué una sola…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i net del primer marquès d’Aitona Francesc I de Montcada i de Cardona Es doctorà a Barcelona en drets Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639 s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca 1648 i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria 1653 És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable…
Juan de Villanueva
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic castellà.
Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…
Paul Rebeyrolle
Pintura
Pintor occità.
Arribà a París el 1944, rebé la influència de Picasso i de Soutine i pintà amb un gran realisme i deformant les formes Exposà per primera vegada el 1951 A partir del 1961 creà una obra abstracta donant gran valor a la matèria pictòrica fent-la gruixuda com si es tractés d’una escultura Invitat a visitar Cuba 1967, incorporà elements naturals com terra, pedres, etc, en la seva producció cubana Sol de Cuba , sèrie de Guerrillers Posteriorment, realitzà entre d'altres les sèries Les Prisonniers 1972, Faillite de la Science Bourgeoise 1973, Les Évasions manquées 1980-82, Germinal 1986, Les…
Manuel Gutiérrez Mellado
Militar
Militar castellà.
Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983…
Neil Jordan
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic irlandès.
Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia Posteriorment dirigí The…
Robert Duvall
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Dotat d’una expressió inquietant, interpretà moltes pellícules com a secundari, palesant una excellent vena dramàtica A partir de The Godfather 1972, de FF Coppola, començà una cursa ascendent en què arribà a ser protagonista d’alguns films Algunes de les seves pellícules més destacades són Captain Newman 1963, The Detective 1968, Joe Kidd 1972, The Godfather, part II 1974, Apocalypse now 1979, Hotel Colonial 1987, The Paper 1994, i A Scarlett Letter 1995 També ha intepretat The Gingerbread Man 1998, Deep Impact 1998, A Civil Action 1998, Gone in Sixty Seconds 2000, The 6th Day 2000, John Q…
Fernando de Valenzuela y Enciso
Història
Polític castellà.
Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…
