Resultats de la cerca

Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33 Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI Ha tingut una relació especial de collaboració amb Johan Cruyff, i arribà a ser el gestor dels seus drets d’imatge i assessor personal Participà en la pellícula documental sobre Cruyff, En un momento dado 2004 Ha collaborat en tertúlies esportives a Televisió de Catalunya i altres mitjans El seu germà Víctor…

Format a les catego-ries inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà a la filial la temporada 1986-87 Un any després feu el salt al primer equip, en què jugà 20 partits i marcà 2 gols Després passà pel Real Oviedo 1988-89 i pel Logronyès 1989-91 El Barça el repescà la temporada 1991-92, en què guanyà la Lliga i la Copa d’Europa Posteriorment jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2000 Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola, i marcà un gol Fou director esportiu a l’Espanyol i entrenà els juvenils de la Damm 2012 Rebé la…

El seu antecedent el trobem en l’Associació Catalana de Pàdel, constituïda l’any 1990, que organitzà els primers Campionats territorials L’any 1998 es van iniciar els tràmits per a constituir la Federació, que s’encarrega de l’organització, la reglamentació i la promoció d’aquest esport Ivan Corretja en fou el primer president Els seus estatuts foren aprovats l’any 2004 i té la seu a Barcelona Vers el 2009 s’arribà a unes 6400 llicències i més de 60 clubs registrats Organitza els Campionats Internacionals de Catalunya, la Lliga Catalana i circuits com el català, l’ amateur o el de menors…

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres La tornada d…

Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona 1928-38 i fins a la seva mort 1956 durant l’etapa intermèdia de Perpinyà 1951-64 El 1964 Joan BCendrós en possibilità el retorn a Barcelona, on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren El 1983, en passar Proa a formar part d’Enciclopèdia Catalana SA, la collecció inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació més intens Al cap de poc temps adoptà la…

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington…

A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb l’èxit de la…

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…