Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
La desestructuració de les societats ibèriques i el nou ordre romà
"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…
l’Escala

Panoràmica de la vila de l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
Llocs efímers
Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant el franquisme com per la voluntat actual d’associar la recerca…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
Montgat
El nucli de Montgat arrecerat al turó del mateix nom
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…
la Vila Joiosa
El passeig marítim de la Vila Joiosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes.
Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…
Brunei

Mesquita a Brunei
© Tourism of Brunei
Estat
Estat del nord de l’illa de Borneo, limitat al N amb la mar de la Xina Meridional, i a l’E, el S i l’W amb Sarawak, territori pertanyent a Malàisia; la capital és Bandar Seri Begawan.
La geografia Consta d’una plana litoral, estreta, i d’una àrea muntanyosa, coberta de bosc El clima és calorós i plujós, amb 26,6°C de temperatura mitjana anual i unes precipitacions que oscillen entre 2500 i 6000 mm l’any L’agricultura cautxú, arròs, bananes, oli de palma, hortalisses, ananàs i mandioca i productes de l’aviram i pells de bòvids és insuficient per a l’autoabastament del país L’economia de Brunei depèn totalment de l’extracció de petroli i de gas natural 41% del PIB i 90% de les exportacions el 1992 El petroli és extret a les comarques de Seria, Ampa i Jerudong i és explotat…
el Baix Vinalopó

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…
Dénia
Vista aèria de Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…